Tonet

Estruç

El mon dels gossos de raça

El mon dels gossos de raça

Suricatas

Serps

La serp del blat de moro (Elaphe guttata) és una serp de la família Colubridae. Es diu serp del blat de moro perquè els cultius de blat de moro són el seu lloc preferit, doncs és una serp solitària i no viu en clots sinó en la planicie, i els matorreles del blat de moro són les millors àrees per encontra el seu aliment, protecció i amagatall. Són populars al mercat de mascotes, potser per ser més petites i dòcils que altres espècies de serps i per no ser verinoses.

Lèmur de cua anellada

El lèmur de cua anellada (Lemur catta) és un gran primat estrepsirí; és el lèmur més conegut a causa de la seva llarga cua amb anells blancs i negres. Pertany als lemúrids, una de les quatre famílies de lèmurs. És l'únic membre del gènere Lemur. Com tots els lèmurs, és endèmic de l'illa de Madagascar. És conegut localment com a hira (en malgaix) o maki (en francès i malgaix), i viu en boscos de galeria i matollars de les regions meridionals de l'illa. És omnívor i també és el lèmur més terrestre de tots. És un animal diürn, cosa que significa que només és actiu durant el dia.
El lèmur de cua anellada és altament social, vivint en grups de fins a trenta individus. També és matriarcal, un tret comú dels lèmurs però rar en els altres primats. Per conservar la calor i reforçar els lligams socials, els grups s'arrauleixen junts, formant una "bola de lèmurs". El lèmur de cua anellada també pren el sol, assegut amb el pelatge blanc vers el sol. Com altres lèmurs, aquesta espècie confia molt en el seu sentit de l'olfacte, i marca el territori amb glàndules odoríferes. Els mascles presenten un comportament únic de marcatge olorós anomenat marcatge amb esperons, i participen en lluites pudents impregnant-se la cua amb la seva olor i fent-la olorar als rivals.
Sent un dels primats que més usen la veu, el lèmur de cua anellada utilitza moltes vocalitzacions, incloent-hi crides de cohesió del grup o crides d'alarma. Tot i que manca d'un cervell gran, si es compara amb el dels primats simiformes, els experiments han demostrat que el lèmur de cua anellada pot organitzar seqüències, comprendre operacions aritmètiques i triar les eines adequades segons les seves qualitats funcionals.
Tot i ser llistat com a "gairebé amenaçat" per la Llista Vermella de la UICN i malgrat que sofreix de destrucció de l'hàbitat, el lèmur de cua anellada es reprodueix fàcilment en captivitat i és troba habitualment en zoològics d'arreu del món, amb més de 2.000 exemplars. Sol viure entre setze i dinou anys en estat salvatge i fins a 27 en captivitat.

Pregadéu

Visitant la bonica localitat d'Almansa (Albacete) i després de sopar lleugerament en un restaurant de carretera, em vaig trobar amb la sorpresa que en tornar al cotxe tenia un pregadéu jove posada al mirall davanter.
Sens dubte havia volat des de l'altra part de la carretera, on havien camps i molta vegetació seca.
La porte entre les mans a una zona on pogués sobreviure i abans de deixar-la anar, juga amb el meu dit, mirant-me agraïda?, per després allunyar-se en un llarg vol.

Libel·lula

Les libèl·lules són uns simpàtics insectes molt fàcils de fotografiar si se sap buscar l'horari apropiat per a fer-lo. A ple sol són molt actives i no paren de volar inquietes i perseguint-se. La millor hora és al matí primerenc i sobretot al capvespre, quan el sol ja està molt baix i elles es posen en branques. Hi ha vegades que semblen jugar amb tu, seguint-te pels camins i posant-se en una branca davant de tu i quan vas a fer-los la foto es mouen i al moment tornen al mateix lloc. Les hi ha de moltes varietats, grandàries i colors, auqnue les vermelles i blaves intensos són les més cridaneres.

Los Cloticos

Los Cloticos és una zona de gran bellesa que hi ha a pocs quilòmetres de Bejís, Castelló de la Plana (País Valencià). Un dels llocs més impactants és la seva cascada sobre unes roques plenes de molsa que forma una piscina natural on es pot banyar la gent. A nivell fotogràfic els filtres de densitat neutra, aconsegueixen l'efecte seda de les seves aigües, donant a la imatge un atractiu afegit.

Natura

Aigua fresca i neta brolla des de diferents llocs renovant l'albufera. L'entorn està ple de vida. Peixos, oques i ànecs solquen les aigües, vivint en completa harmonia...

Veure la foto en Flickr

Natura

El dia 24 de Juliol de 2010 vam tenir una trobada fotogràfica en l'albufera d'Anna (País Valencià). Mentre esperàvem que anessin arribant tots els companys, em vaig dirigir al llac a veure les aus que nedaven en aquells moments. Havia una família d'ànecs amb exemplars de molt curta edat. Un d'ells es va apartar un poc del grup i em va mirar amb curiositat. Vaig aprofitar aquest instant per a fer-li aquesta foto.

Veure la foto en Flickr

Anna

Anna és un municipi del País Valencià de la comarca de la Canal de Navarrés. No havia escoltat mai parlar d'aquest poble, i de casualitat ho vaig visitar fa un parell de mesos i em van agradar moltíssim els seus espais naturals. L'Albufera, el Gorg de l'Escala, i molts altres llocs d'interès de cara a la fotografia i per a passar el dia al costat de la desbordant naturalesa i les seves netes aigües. Un lloc que recomano i de visita obligada si aneu per aquesta comarca.

Veure la foto en Flickr

El bany de l'elefant

Veure banyar-se als elefants, resulta tot un espectacle visual. He visitat el parc en moltes ocasions, però només en una d'elles, els elefants estaven banyant-se i gaudint amb l'aigua. És curiós que després cobreixin el seu cos de terra, sens dubte per a protegir-se dels insectes. Foto presa en Bioparc (València).

Veure la foto en Flickr

Ara ararauna

Una de les aus més boniques de la naturalesa. El seu plomatge muticolor és molt vistós i veure-les en ple vol és un plaer per a la vista. Pertany a un grup molt extens d'ocells, que es caracteritzen per ser molt fàcils de domesticar, si s'adquireixen de poca edat, i la majoria amb una gran facilitat per a imitar als humans, sobretot en la repetició de paraules i algunes frases.
Foto presa en el Safari Park Vergel, Alacant, (País Valencià).

Veure la foto en Flickr

Papallona

En una sortida fotogràfica d'amics per Montanejos (Castelló de la Plana), ens trobem amb aquest preciós exemplar de papallona. Semblava esgotada i no podia fer llargs vols. Quan es posava, ho feia sobre l'herba del sòl o sobre el fang que havia al costat del riu Millars. Llocs de poc lluïment fotogràfic. Al final, vam poder fer-li alguna foto i jo per la meva banda he hagut de recórrer a la utilització de teixidures, per a evitar l'entorn fangós que ella volia.

Veure la foto en Flickr

Lèmur

Els seus ulls ho deien tot. Havia en ells una barreja de curiositat i por al mateix temps. Un company seu, més atrevit, s'havia posat en una branca propera al pas de la gent i posava divertit perquè els humans li traguessin fotos i perquè algun atrevit, a pesar d'estar terminantment prohibit, li volgués tocar amb les seves mans. Jo vaig fixar la meva atenció cap al tímid i vaig dirigir l'objectiu de la meua càmera a la seva cara que era tot un poema d'expressions. Vaig tenir sort i m'agrada el resultat final perquè realment expressa el que vaig vore.
Aquesta foto està feta en Bioparc (València).

Veure la foto en Flickr

La bellesa de la natura

La papallona rei o papallona tigre (Papilio machaon), és una papallona diürna de la família dels papilionidae.
És una de les papallones més espectaculars dels Països Catalans. La papallona rei té franjes de colors vius, groc i negre, que fan que sigui també coneguda com a "papallona tigre".
Aquesta papallona es de vol ràpid i es passa el dia anant de camp a camp i de flor en flor. L'hi agrada xuclar les flors de l'anís i del fonoll on de vegades hom la veu amb les ales esteses, reposant al sol. Viu en tres generacions de la primavera fins a la tardor. És una papallona molt comuna a l'estiu i hom la troba sovint als jardins.
Les erugues menjen preferentment les fulles de les plantes apiàcies o umbel·líferes, com la pastanaga borda, la pastanaga, l'anet, el fonoll, la xirivia i el comí de prat. Tenen un òrgan conegut com a "osmeterium" que pot emetre un líquid pudent per a espantar llurs enemics.
Les crisàlides de la papallona rei es troben fixades a una branca o a l'escorça d'un arbre o matoll per l'extrem de l'abdòmen.

Veure la foto en Flickr