dimecres, 22 de setembre del 2010

El pintor i el seu gos


Aquell diumenge va despertar ennuvolat i amb una mica de boira. Vam decidir pujar a l'ermita de Sant Antoni per fer algunes fotos del bonic poble de Castelló de Rugat (País Valencià). En un lateral de l'ermita hi havia un senyor de cabells i barbes blanques pintant un quadre mentre el seu gos, reposava al seu costat tranquil.lament.
Em va cridar l'atenció que pintava amb la mà esquerra i el treball pictòric realitzat, poc habitual.
En acostar-me vaig pensar que podia compondre una bonica foto i li vaig demanar permís. El senyor va accedir i quan li vaig dir que si sortia bé la foto, la pujaria a la meva pàgina a internet, va semblar alegrarse i em va donar el seu telèfon perquè l'avisés quan estigués a la xarxa. Vaig notar que parlava amb dificultat i em va dir que havia estat arquitecte i que havia patit una malaltia que l'havia deixat paralitzat en tota la part dreta del seu cos i també havia vist afectat la seva forma de parlar.
Serveixi aquesta foto com un petit homenatge a aquest pintor.

diumenge, 19 de setembre del 2010

Lèmur de cua anellada


El lèmur de cua anellada (Lemur catta) és un gran primat estrepsirí; és el lèmur més conegut a causa de la seva llarga cua amb anells blancs i negres. Pertany als lemúrids, una de les quatre famílies de lèmurs. És l'únic membre del gènere Lemur. Com tots els lèmurs, és endèmic de l'illa de Madagascar. És conegut localment com a hira (en malgaix) o maki (en francès i malgaix), i viu en boscos de galeria i matollars de les regions meridionals de l'illa. És omnívor i també és el lèmur més terrestre de tots. És un animal diürn, cosa que significa que només és actiu durant el dia.
El lèmur de cua anellada és altament social, vivint en grups de fins a trenta individus. També és matriarcal, un tret comú dels lèmurs però rar en els altres primats. Per conservar la calor i reforçar els lligams socials, els grups s'arrauleixen junts, formant una "bola de lèmurs". El lèmur de cua anellada també pren el sol, assegut amb el pelatge blanc vers el sol. Com altres lèmurs, aquesta espècie confia molt en el seu sentit de l'olfacte, i marca el territori amb glàndules odoríferes. Els mascles presenten un comportament únic de marcatge olorós anomenat marcatge amb esperons, i participen en lluites pudents impregnant-se la cua amb la seva olor i fent-la olorar als rivals.
Sent un dels primats que més usen la veu, el lèmur de cua anellada utilitza moltes vocalitzacions, incloent-hi crides de cohesió del grup o crides d'alarma. Tot i que manca d'un cervell gran, si es compara amb el dels primats simiformes, els experiments han demostrat que el lèmur de cua anellada pot organitzar seqüències, comprendre operacions aritmètiques i triar les eines adequades segons les seves qualitats funcionals.
Tot i ser llistat com a "gairebé amenaçat" per la Llista Vermella de la UICN i malgrat que sofreix de destrucció de l'hàbitat, el lèmur de cua anellada es reprodueix fàcilment en captivitat i és troba habitualment en zoològics d'arreu del món, amb més de 2.000 exemplars. Sol viure entre setze i dinou anys en estat salvatge i fins a 27 en captivitat.

dilluns, 6 de setembre del 2010

Jurassic Park a València


A la Ciutat de les Arts i les Ciències, a València, hi ha una exposició de dinosaures articulats que fa que els nens gaudeixin amb la seva visita.
Com es veu a la foto, també hi ha un de gran grandària prenent el bany i resulta realment curiós veure junts uns edificis moderns i futuristes el costat d'un animal que es va extingir fa milers d'anys.

dijous, 2 de setembre del 2010

Sot de Ferrer



Sot de Ferrer és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Palància.
Limita amb Sogorb, Soneixa i Algar de Palància.
La primera notícia del poble, es remunta a 1236 quan hi havia a l'actual terme 3 alqueries musulmanes; en 1245, rere l'ocupació cristiana pertany a Hurtado de Lihori qui li dóna el nom de Sot i hi edificà un palau al voltant del qual va anar creixent el caseriu; després de passar pel senyoriu dels Val de Corranza; fins el segle XVI es denominava Soto del Gobernador, i canvia a l'actual denominació per la influència del cognom del governador, Jaume Ferrer; sembla que la població formava part del territori que integrava el senyoriu de Vall d'Almedíxer, i fins el 1609 era habitat exclusivament per sarraïns.
El diumenge 29 d'Agost, va haver-hi una trobada fotogràfica, per veure aquest bonic poble, travessat pel riu Palància i també visitem l'Ermita de Sant Antoni a la qual s'accedeix per un cridaner calvari.