dilluns, 8 de novembre del 2010

Capvespre a l'Albufera de València


Res feia presagiar que el vesprejar d'aquell dia seria tan espectacular.
Durant tot el dia d'aquell diumenge, el cel va tenir un blau trist, sense núvols.
El grup d'amics que passem el dia per València, decidim anar a la zona de l'albufera, per veure la posta de sol, i com no seria la nostra alegria quan vam veure que el cel, amb alguns núvols, prometia un ocàs cridaner.
Els avions que solcaven l'espai aeri de València, semblaven voler aportar el seu granit de sorra, pintant el cel amb línies blanques.
Va començar a posar-se el sol i el cel es va posar daurat fort, acabant al final en vermell intens...un espectacle visual increïble que gaudim els molts afeccionats a la fotografia que ens trobàvem en aquell lloc.
Com a punt final, els amos de les barques de passeig, van tornar cap a les seves cases per a un merescut descans, la qual cosa va permetre algunes fotos com la qual veieu.

dimecres, 3 de novembre del 2010

Vall-de-roures


Vall-de-roures és una vila i municipi capital de la comarca aragonesa del Matarranya, dins la província de Terol.
Es troba situat en un tossal, i als seus peus passa el riu Matarranya. Rodejat d'altes muntanyes i de pinedes. Una d'aquestes elevacions és Penya Aznar o La Caixa, amb forma de taula. D'entre els elements que definixen el paisatge de Vall-de-roures, pocs són tan característics com aquesta roca amb forma d'antiga caixa de cabals, visible des de quasi qualsevol punt del territori.
La història associada a ella és sorprenentment antiga. Les restes trobades a dalt, ens diuen que ja era coneguda en els temps dels ibers, però la seua importància com a element definitori comença en els temps de la dominació musulmana, quan algunes fonts comencen a associar-la amb el Comte Aznar Galindo, fundador del comtat d'Aragó. Segons pareix, ell mateix, o més possiblement algun dels seus continuadors prengué "La caixa" com a punt estratègic des del que dirigir els seus atacs a les posicions musulmanes. Des de llavors serà coneguda com a penya d'Aznar Lagaya, sent aquest últim acabe una deformació del vocable medieval que definia precisament una caixa.
Acabada la reconquista, Alfons II d'Aragó en el seu document de donació a l'arquebisbat de Saragossa, anomena a la vall en què hui s'assenta Vall-de-roures "Vall de la penya Aznar lagaia" definint amb ella tot el territori.
En els segles posteriors, La Caixa ha anat acumulant llegendes i històries al seu voltant i ha sigut des de refugi de pastors fins objecte de culte pagà, arribant fins al present sent el millor testimoni de les arrels més antigues de Vall-de-roures.