Es situa davant del Palazzo Poli, i té 19'8 metres d'amplada i 25'9 d'alçada, a manera de gran arc triomfal.
La història de la font comença, en cert sentit, en temps de l'emperador August, quan el fill d'Agripa va fer arribar aigua corrent fins el Panteó i el seves termes a través de la construcció del aquaducte Vergine (que es pot admirar la Piazza del Popolo). Llegendari és l'origen del nom de la Vergine que, segons Frontín, el donaria el mateix Agripa en la memòria d'una nena (en llatí verge), que indicà la ubicació de les fonts per als soldats que anaven la recercaven.
L'aqüeducte de l'aigua Vergine,encara que molt reduit el seu abast per l'assetjament dels gots de Vitige al 537, va romandre en ús al llarg de l'Edat Mitjana: s'ha restaurat ja al segle VIII, i després per la ciutat en el XII i Nicolau V i Pau IV, a mitjans del segle XV, quan l'aigua va tornar a fluir abundant en una gran banyera amb tres boques de gran importància. Tanmateix, les fonts eren reutilitzades fins el 1570 pel Papa Pius V, que col·loca la piscina en al costat oposat de la font actual.
El Papa Urbà VIII (Barberini) (1623 a 1644) d'entrada demana una "transformació" de la plaça i la font a Giovan Lorenzo Bernini, per tal de crear un nou nucli escenogràfic prop de la pròpi palau familiar, Palazzo Barberini, i clarament visible des de la Cambra del Quirinal, la seva residència. Bernini planeja una gran exposició de l'aigua, volcant octogonalment el canvi de l'exposició del acqueducte de ple fins arribar a l'alineació del dia d'avui. L'exposició ha dissenyat, conegut per diversos documents presentats, va consistir en un túnel, es va centrar en l'estàtua de la Verge Trivial en un soterrani per sota del nivell de l'aigua, semblen venir d'ella. La mort del Papa i el posterior judici obert en contra de la família Barberini pel nou Papa Innocent X Pamphili amb la decisió d'encomanar el transport de Borromini Verge fins a la Piazza Navona per construir una nova exposició just abans que el monumental edifici (construït per altres sempre en lloc de per Bernini), s'aturarà el treball en el bany i soterrani.
Papa Innocenci XIII (Conti) (1721 a 1724) és ampliar la propietat de la seva família a la plaça de Trevi i el Palau Poli (membres de la família van ser els ducs de Poli) "incorpora" diversos edificis més petits, i arriba a mirar darrere de la font seguia sent inacabat.
A principis del segle XVIII, la Fontana de Trevi es converteix en una qüestió obligada per als molts arquitectes de pas a Roma, i l'Acadèmia de Sant Lluc la fa objecte de diverses competicions. Es coneixen dibuixos i pensaments de Nicola Michetti, Luigi Vanvitelli, Ferdinando Fuga i altres italians i arquitectes estrangers.
És fins el papa Climent XII Corsini (1730 - 1740), el 1731, és reprengué en part el destí de la plaça i la font: a les grans obres del seu pontificat que condueixi a la realització de les grans construccions que va deixar sense acabar, llança un important concurs per a la construcció d'una gran exposició d'aigua que ocupa tota la façana de l'edifici Poli, amb gran decepció dels ducs de Poli, encara els propietaris de l'edifici, que han vist la façana del seu edifici va passar per dues finestres i encara més coronada per l'emblema Corsini. L'anomenada és guanyada per Nicolás Salvi, i alguns diuen una "reparació" de la competència de la façana de Sant Giovanni in Laterano. Salvi va iniciar la construcció de la font el 1732, establint el treball en un projecte que uneix influències barroques i fins i tot més Bernini als nous classicista monumental que caracteritza a tots els Papa Climent XII. Ell té la idea bàsica d'Urbà VIII i Bernini, la idea d'explicar una història a través de l'arquitectura i l'escultura junts, la història de la Mare de Déu de l'Aigua.
Papa Climent XII va inaugurar la font el 1735, amb el treball continua en curs. El 1740, però, la construcció es va interrompre una vegada més, per reprendre només dos anys més tard.
Papa Benet XIV (Lambertini) (1740 a 1758) vol una segona inauguració el 1744. La primera fase dels treballs acaba en 1747, quan es van fer les estàtues i roques posticce. Malgrat la mort de Nicolás Salvi (1751), la construcció continua sota la direcció de Giuseppe Panini, que porta finalment la tasca a la realització en 1762, en virtut del Papa Climent XIII (Rezzonico) (1758 a 1769). En l'obra de construcció, es va perllongar durant gairebé tres dècades, han treballat almenys deu escultors, des de Maine a les armes, a més de Salvi i Panini si mateixos. Al final, però, la Fontana de Trevi escena i es converteix en un símbol clau de la Roma papal.
La tradició afirma que el fet de llançar una moneda d'esquenes a la font porta bona sort o que hi tornaràs a la ciutat. A l'actualitat, l'Ajuntament romà s'encarrega de recollir les monedes diàriament i les destina a diverses entitats humanitàries locals.
La font va ser restaurada profundament el 1998 i es va aprofitar per modernitzar-ne el sistema hidràulic.
Veure la foto en Flickr
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada