dimecres, 28 de juliol de 2010

Natura


Aigua fresca i neta brolla des de diferents llocs renovant l'albufera. L'entorn està ple de vida. Peixos, oques i ànecs solquen les aigües, vivint en completa harmonia...

Veure la foto en Flickr

dilluns, 26 de juliol de 2010

Natura


El dia 24 de Juliol de 2010 vam tenir una trobada fotogràfica en l'albufera d'Anna (País Valencià). Mentre esperàvem que anessin arribant tots els companys, em vaig dirigir al llac a veure les aus que nedaven en aquells moments. Havia una família d'ànecs amb exemplars de molt curta edat. Un d'ells es va apartar un poc del grup i em va mirar amb curiositat. Vaig aprofitar aquest instant per a fer-li aquesta foto.

Veure la foto en Flickr

dijous, 22 de juliol de 2010

Anna


Anna és un municipi del País Valencià de la comarca de la Canal de Navarrés. No havia escoltat mai parlar d'aquest poble, i de casualitat ho vaig visitar fa un parell de mesos i em van agradar moltíssim els seus espais naturals. L'Albufera, el Gorg de l'Escala, i molts altres llocs d'interès de cara a la fotografia i per a passar el dia al costat de la desbordant naturalesa i les seves netes aigües. Un lloc que recomano i de visita obligada si aneu per aquesta comarca.

Veure la foto en Flickr

dissabte, 17 de juliol de 2010

La Ciutat de les Arts i les Ciències


Veure la foto en Flickr


Veure la foto en Flickr

La Ciutat de les Arts i les Ciències (CAC) és un complex arquitectònic, cultural i d'entreteniment de la ciutat de València. Així mateix és el nom d'un barri de València i forma part del districte de Quatre Carreres.
El complex es va construir a la dècada dels 90 del segle XX i els primers anys del segle XXI. L'últim gran component del complex, el Palau de les Arts, s'inaugurà el 9 d'octubre de 2005. El complex està situat al final del vell llit del riu Túria, llit que es va convertir en jardí en els 80, anys després del desviament del riu per la Gran Riuada de València.
L'arquitecte director de tot el complex ha estat Santiago Calatrava, amb col·laboracions de Félix Candela, que es característic per la seua arquitectura curvilínea i de l'ús del ciment blanc.
La CAC és, hui en dia, el major reclam turístic de Ciutat de València, per damunt d'altres atractius, fins i tot el seu centre històric. L'increment de turistes ha estat prou notable des que es van anar finalitzant les obres.

divendres, 16 de juliol de 2010

El bany de l'elefant


Veure banyar-se als elefants, resulta tot un espectacle visual. He visitat el parc en moltes ocasions, però només en una d'elles, els elefants estaven banyant-se i gaudint amb l'aigua. És curiós que després cobreixin el seu cos de terra, sens dubte per a protegir-se dels insectes. Foto presa en Bioparc (València).

Veure la foto en Flickr

dimarts, 13 de juliol de 2010

Ara ararauna


Una de les aus més boniques de la naturalesa. El seu plomatge muticolor és molt vistós i veure-les en ple vol és un plaer per a la vista. Pertany a un grup molt extens d'ocells, que es caracteritzen per ser molt fàcils de domesticar, si s'adquireixen de poca edat, i la majoria amb una gran facilitat per a imitar als humans, sobretot en la repetició de paraules i algunes frases.
Foto presa en el Safari Park Vergel, Alacant, (País Valencià).

Veure la foto en Flickr

dijous, 8 de juliol de 2010

Parc Ribalta (Castelló de la Plana)

La configuració del conjunt, comença al Segle XIX, quan la ciutat comença a industrialitzar-se. Es va construir, per iniciativa de l'Ajuntament, per oferir als viatgers del tren la sensació de poder econòmic a la ciutat. Es va construir sobre l'antic Cementiri del Calvari, i des del primer moment es va dedicar a Ribalta (pintor català, al que es creia nascut a Castelló). En 1876, l'Ajuntament, va ampliar el parc sobre els terrenys cedits pel Conde Pestagua, al que primerament se li va cridar Parc de l'Albereda, i posteriorment, Parc de l'Obelisc.
El Parc Ribalta (pròpiament dit), té un contorn triangular allargat, adossat a la Carretera a Morella. La redacció del projecte, va ser a càrrec de D. Lluís Alfonso. Està estructurat en dos triangles units per un passeig. En el cercle inscrit en el triangle de major grandària, es va construir La Pèrgola. En els seus orígens, va ser una pergola, amb una casa d'esbarjo i un estany al seu al voltant, fa uns anys, es va derrocar l'antic conjunt de la Pèrgola i es va construir un edifici polifuncional.
Està travessat per un passeig diagonal empedrat, que es dirigeix cap a l'antiga Estació de Ferrocarril, en el centre del passeig, es troba una gran plaça on desemboquen la resta de passejos del Parc. Els espais deixats pels passejos, estan plens de senderes, que en les seves unions formen les maranyetes.
En ple centre de la ciutat, davant de la Plaça de Toros. Forma part de l'eix històric-artístic que formen el propi parc, la plaça de la Independecia (El Fanal), la plaça de Tetuán (correu-vos) i el carrer Colón (Catedral).

Veure la foto en Flickr

dilluns, 5 de juliol de 2010

Papallona


En una sortida fotogràfica d'amics per Montanejos (Castelló de la Plana), ens trobem amb aquest preciós exemplar de papallona. Semblava esgotada i no podia fer llargs vols. Quan es posava, ho feia sobre l'herba del sòl o sobre el fang que havia al costat del riu Millars. Llocs de poc lluïment fotogràfic. Al final, vam poder fer-li alguna foto i jo per la meva banda he hagut de recórrer a la utilització de teixidures, per a evitar l'entorn fangós que ella volia.

Veure la foto en Flickr

dissabte, 3 de juliol de 2010

Concatedral de Santa Maria



La Concatedral de Santa Maria, també denominada església de Santa Maria la Major en Castelló de la Plana (Plana Alta) és un temple d'estil gòtic amb posteriors intervencions historicistes i en estil neogòtic. Esta situada en la Plaça Major, al costat de l'Ajuntament i la torre campanar independent, l'anomenat Fadrí.
S'inicia la construcció del temple a la fi del segle XIII. Destruïda per un incendi, es reprenen les obres a mitjan segle XIV, sent ampliades a principis del segle XV pel mestre d'obres Miquel Garcia de Sogorb, i sent consagrat el temple en 1549. La planta era d'una sola nau dividida en cinc trams, absis pentagonal amb dues capelles laterals i una central per al cor, així com capelles entre els contraforts, cobrint-se amb voltes de creuria sobre els trams i amb volta estavellada sobre l'absis.
El temple comptava amb tres portades: dos laterals, situades en el tercer tram de la nau, i altra en la façana principal, sent aquestes juntament amb algunes claus, els únics elements conservats en la seva reconstrucció. En 1662, amb traces de Juan Ibañez, es construïx la capella de la Comunió de planta de creu grega i coberta amb cúpula en el centre i voltes de mig canó en braços, la qual obria en el tram dels peus del costat de l'Epístola.
Després de la demolició, soferta en 1936, s'inicia la reconstrucció a partir d'un projecte de Vicente Traver Tomás basat en les traces del temple desaparegut. El projecte va començar a realitzar-se, per Vicente Traver, en 1939, tres anys després que l'Ajuntament, en plena guerra civil prengués la decisió d'enderrocar l'antiga església arxiprestal i que s'executés l'ordre.
El temple actual que ocupa una illa completa té planta de creu llatina amb tres naus i un absis pentagonal. La nau central es remarca amb pilars octogonals, dels quals arrenquen els arcs de faixa. Les naus es cobrixen amb volta de creuria, sent la de la capçalera de mitja estrella i el creuer, amb cimborri, cobreix també amb volta estavellada.

Veure la foto en Flickr

La Fontana di Trevi

La Fontana di Trevi és la font barroca més gran i coneguda de Roma. Data del segle XVIII i barreja classicisme i barroc, i potser la seva part més coneguda és l'escultura del déu Neptú.
Es situa davant del Palazzo Poli, i té 19'8 metres d'amplada i 25'9 d'alçada, a manera de gran arc triomfal.
La història de la font comença, en cert sentit, en temps de l'emperador August, quan el fill d'Agripa va fer arribar aigua corrent fins el Panteó i el seves termes a través de la construcció del aquaducte Vergine (que es pot admirar la Piazza del Popolo). Llegendari és l'origen del nom de la Vergine que, segons Frontín, el donaria el mateix Agripa en la memòria d'una nena (en llatí verge), que indicà la ubicació de les fonts per als soldats que anaven la recercaven.
L'aqüeducte de l'aigua Vergine,encara que molt reduit el seu abast per l'assetjament dels gots de Vitige al 537, va romandre en ús al llarg de l'Edat Mitjana: s'ha restaurat ja al segle VIII, i després per la ciutat en el XII i Nicolau V i Pau IV, a mitjans del segle XV, quan l'aigua va tornar a fluir abundant en una gran banyera amb tres boques de gran importància. Tanmateix, les fonts eren reutilitzades fins el 1570 pel Papa Pius V, que col·loca la piscina en al costat oposat de la font actual.
El Papa Urbà VIII (Barberini) (1623 a 1644) d'entrada demana una "transformació" de la plaça i la font a Giovan Lorenzo Bernini, per tal de crear un nou nucli escenogràfic prop de la pròpi palau familiar, Palazzo Barberini, i clarament visible des de la Cambra del Quirinal, la seva residència. Bernini planeja una gran exposició de l'aigua, volcant octogonalment el canvi de l'exposició del acqueducte de ple fins arribar a l'alineació del dia d'avui. L'exposició ha dissenyat, conegut per diversos documents presentats, va consistir en un túnel, es va centrar en l'estàtua de la Verge Trivial en un soterrani per sota del nivell de l'aigua, semblen venir d'ella. La mort del Papa i el posterior judici obert en contra de la família Barberini pel nou Papa Innocent X Pamphili amb la decisió d'encomanar el transport de Borromini Verge fins a la Piazza Navona per construir una nova exposició just abans que el monumental edifici (construït per altres sempre en lloc de per Bernini), s'aturarà el treball en el bany i soterrani.
Papa Innocenci XIII (Conti) (1721 a 1724) és ampliar la propietat de la seva família a la plaça de Trevi i el Palau Poli (membres de la família van ser els ducs de Poli) "incorpora" diversos edificis més petits, i arriba a mirar darrere de la font seguia sent inacabat.
A principis del segle XVIII, la Fontana de Trevi es converteix en una qüestió obligada per als molts arquitectes de pas a Roma, i l'Acadèmia de Sant Lluc la fa objecte de diverses competicions. Es coneixen dibuixos i pensaments de Nicola Michetti, Luigi Vanvitelli, Ferdinando Fuga i altres italians i arquitectes estrangers.
És fins el papa Climent XII Corsini (1730 - 1740), el 1731, és reprengué en part el destí de la plaça i la font: a les grans obres del seu pontificat que condueixi a la realització de les grans construccions que va deixar sense acabar, llança un important concurs per a la construcció d'una gran exposició d'aigua que ocupa tota la façana de l'edifici Poli, amb gran decepció dels ducs de Poli, encara els propietaris de l'edifici, que han vist la façana del seu edifici va passar per dues finestres i encara més coronada per l'emblema Corsini. L'anomenada és guanyada per Nicolás Salvi, i alguns diuen una "reparació" de la competència de la façana de Sant Giovanni in Laterano. Salvi va iniciar la construcció de la font el 1732, establint el treball en un projecte que uneix influències barroques i fins i tot més Bernini als nous classicista monumental que caracteritza a tots els Papa Climent XII. Ell té la idea bàsica d'Urbà VIII i Bernini, la idea d'explicar una història a través de l'arquitectura i l'escultura junts, la història de la Mare de Déu de l'Aigua.
Papa Climent XII va inaugurar la font el 1735, amb el treball continua en curs. El 1740, però, la construcció es va interrompre una vegada més, per reprendre només dos anys més tard.
Papa Benet XIV (Lambertini) (1740 a 1758) vol una segona inauguració el 1744. La primera fase dels treballs acaba en 1747, quan es van fer les estàtues i roques posticce. Malgrat la mort de Nicolás Salvi (1751), la construcció continua sota la direcció de Giuseppe Panini, que porta finalment la tasca a la realització en 1762, en virtut del Papa Climent XIII (Rezzonico) (1758 a 1769). En l'obra de construcció, es va perllongar durant gairebé tres dècades, han treballat almenys deu escultors, des de Maine a les armes, a més de Salvi i Panini si mateixos. Al final, però, la Fontana de Trevi escena i es converteix en un símbol clau de la Roma papal.
La tradició afirma que el fet de llançar una moneda d'esquenes a la font porta bona sort o que hi tornaràs a la ciutat. A l'actualitat, l'Ajuntament romà s'encarrega de recollir les monedes diàriament i les destina a diverses entitats humanitàries locals.
La font va ser restaurada profundament el 1998 i es va aprofitar per modernitzar-ne el sistema hidràulic.

Veure la foto en Flickr

dijous, 1 de juliol de 2010

Egipte


Viatjar a Egipte era una de les meves assignatures pendents. Havia vist molts documentals en la televisió i llegit molt a través de revistes especialitzades, i gairebé creia conèixer-lo. A pesar de tota la meva informació, veure't allí davant de tantes meravelles, poder admirar i tocar aquells temples, aquelles estàtues, aquell art, sobrepassa els sentits. Quan tens davant tota la seva cultura i tot el que van ser capaces de fer fa milers d'anys et planteges moltes preguntes, gairebé totes sense resposta, ja que ni tan sols els arqueòlegs es posen d'acord. Vaig Intentar captar amb la meua càmera tota la bellesa d'aquest país, al que sens dubte, tornaré.
The Colossi of Memnon, Luxor (Egypt).

Veure la foto en Flickr